DAVANT TEU

Un extraordinari retrat d’una dona madura

En literatura es coneix com a intertextualitat, malgrat que en aquest art de l’expressió és un concepte més específic. És a dir, per a explicar-ho succintament: és la interrelació amb altres textos d’allò escrit al llibre. En realitat, a totes les disciplines artístiques, o almenys a les més visuals i clarament comunicatives com la pintura, la ja esmentada literatura i, és clar, el cinema, també existeix i podem anomenar-ho com a metaficció. Estic referint-me al fet que aquesta pel·lícula –tan sols en part, perquè és l’embolcall de molt més–, incorpora el cinema dins del cinema. A l’argument ho comprendreu.

Una actriu veterana assentada als Estats Units torna al seu país, Corea del Sud, amb la seua germana. Al poc temps d’estar allí, un cineasta molt més jove li ofereix participar en un projecte cinematogràfic. La reunió entre els dos, amb eixa excusa com a punt de partida, provoca el que serà tota la pel·lícula: una microhistòria que parteix del concret per a arribar al general. Allò petit esdevindrem la immensitat; des de minúscules conductes personals se’ns mostrarà comportaments humans; des d’allò més senzill assistirem a la complexitat.

El director coreà Hong Sang-soo, que és també el guionista, l’encarregat de la fotografia i el compositor de la música d’aquest film, aconsegueix fer-nos visibles, amb molta elegància i clarividència, l’atractiu de la vida quotidiana, la recerca constant de la felicitat i l’espontaneïtat emocional dels personatges, gràcies al retrat íntim de la seua protagonista. Això sí, malgrat ser una pel·lícula més directa que altres de les seues, hem de ser conscients de les lectures múltiples que ens proposa l’autor i deixar-nos portar per la bellesa que tota la cinta desprèn. Atticus Finch