CUÑADOS

Divertida comèdia coral amb la “retranca” gallega

La tardana òpera prima de Toño López, director procedent del món de les telesèries, és una de les grans revelacions del cinema espanyol en temps de coronavirus. Una divertidíssima comèdia amb elements de thriller (o un thriller molt còmic, com es preferisca), que es desenvolupa a Ourense i en la qual juguen un paper fonamental el ribeiro, el bàsquet i el polp.

Els tres protagonistes, perdedors irreductibles, són entranyables i commovedors i les seues insuperables malapteses estan comptades amb molt d’afecte i molt sentit de l’humor (gallec, naturalment) per un López que dota al film d’un ritme frenètic, quasi en la línia de les screwball de comèdies dels anys 30, amb l’immillorable suport d’un repartiment en el qual no hi ha grans estrelles però sí grans actors i actrius que componen, a partir d’un guió que els dibuixa impecablement, una estrafolària i impecable galeria de personatges amb els quals és impossible no empatitzar.

Sense recórrer a acudits fàcils i previsibles sinó a força de compondre situacions absurdes però perfectament lògiques i coherents dins de la seua absurditat, la pel·lícula flueix amb extrema naturalitat, entre un permanent somriure i alguna riallada, per a donar com a resultat un entreteniment de gran nivell. Si a això li afegim que les referències enològiques, i alguna gastronòmica cefalòpode, estan molt ben portades.