CORPUS CHRISTI

Doble argument, la capacitat de sorpresa i una fotografia enlluernat

Corpus Christi narra la història de Daniel, de 20 anys, qui experimenta una transformació espiritual mentre viu en un Centre de Detenció Juvenil. Vol ser sacerdot, però això és impossible a causa dels seus antecedents penals. Quan és enviat a treballar a un taller de fusteria en una xicoteta localitat, a la seua arribada es fa passar per sacerdot i es fa càrrec accidentalment de la parròquia local. L’arribada del jove i carismàtic predicador és una oportunitat perquè la comunitat local comence el procés de sanació després d’una tragèdia ocorreguda en aquella xicoteta població.

El tercer llargmetratge de ficció de Jan Komasa, nominat a Millor pel·lícula de parla no anglesa en els passats Oscar, qüestiona el concepte de reinserció social. Sense efectismes ni dramatismes, amb la sequedat pròpia de les cinematografies eslaves, Komasa indaga en la dificultat d’escapar, ja no del passat, sinó del prejudici, encara que la voluntat porte a una cosa tan acceptada com el temor de Déu.

Daniel representa els dos pols morals del cristianisme en un drama que es complementa amb elements de thriller: als pobles xicotets, sempre hi ha picabaralles i històries silenciades per a mantindre una falsa pau. I aquesta és la gran virtut de Corpus Christi: la seua falta de complaença, però també la seua capacitat de sorpresa i d’emocionar amb elements, a priori, salvatgement freds i distants. Supertramp