ANIMALES NOCTURNOS

Sobre la culpa que aconsegueix transitar llocs inesperats

Austin Wright, novel·lista i professor de literatura, és l’autor del llibre en què està basada aquesta magnífica pel·lícula de suspens. Publicada als anys 80 del segle XX, el prestigiós escriptor Saul Bellow ja la va catalogar en el seu dia “d’obra mestra”, i la crítica la va considerar com “la millor novel·la perduda de la narrativa americana.” L’obra té una estructura sorprenent, un ritme ràpid, una prosa fascinant i un final colpidor.

Tom Ford, el director i guionista que la va adaptar al cinema, va generar altre element original. I ho va fer amb consistència, no debades Ford és, a més, dissenyador de moda i creatiu de diverses marques internacionals entre altres coses. Certament l’argument ja és, de per sí, brillant i hipnòtic, però el director aconsegueix fer-lo realitat amb molta qualitat.

El film es pot definir com un thriller psicològic al voltant de l’amor, les relacions humanes i la venjança; però, com les bones obres, sempre hi ha missatges entre línies i moltes altres coses per descobrir, i això val per als dos artefactes culturals: el llibre i la pel·lícula. L’excel·lent trama literària és traslladada al cinema de manera clarament narrativa, jugant subtilment amb la lectura i l’escriptura dintre del propi film. Es fusionen dues històries en una, una literària que la protagonista llegeix i ens conta als espectadors, i el que és la pròpia narració del film. Lectura dintre de la lectura en una fantàstica textura cinematogràfica. Atticus Finch