Sinopsi

Dies / Horaris

Cines El Teler

Dies: de l’1 al 7 de novembre

Horaris: 18.00, 20.00 i 22.30

Ressenya:

Pel·lícula essencial sobre millor musical que ens arriba d’altres temps. 

La culpa la va tindre Sydney Pollack. Acabat d’eixir de filmar Les aventures de Jeremiah Johnson, en 1972 era un director de moda i semblava una bona idea que rodara una pel·lícula sobre un concert d’Aretha Franklin. Per desgràcia, no sàvia res de filmar música i tot el material que van rodar a l’Església New Temple de Los Angeles va quedar inservible, perquè a ningú se li va ocórrer sincronitzar imatge i so amb la claqueta.

Trenta-cinc anys van passar les cintes dormint en un soterrani fins que Alan Elliott es va obstinar a arreglar el desperfecte amb tècniques digitals i, amb el beneplàcit de Pollack, que va morir l’any 2008, acabar una pel·lícula que ja no és la que va imaginar Pollack al seu dia, perquè manca material i perquè manca ell. I, encara així, és un documental tan impressionant que ens obliga a reescriure la història del cinema musical perquè puga mirar-se colze amb colze amb L’últim vals (Martin Scorsese, 1978) i Stop Making Sense (Jonathan Demme, 1984).

Amazing Grace és un resum de les dues actuacions amb les quals Franklin va gravar el seu famós disc d’espirituals, un dels més venuts de la seua carrera. No hi ha entrevistes, ni material d’arxiu ni veu en off; només una filmació crua, nerviosa i atenta al detall del concert. Juntament amb el reverend James Cleveland i el seu cor, estreles del circuit de gòspel per dret propi, una Aretha suosa, parca en salutacions al públic i palpitant quan ataca temes com Amazing Grace que fa plorar d’emoció a membres del cor.

Fitat per força al material en brut del concert –Pollack també va rodar entrevistes, però han desaparegut– el resultat és d’una nuesa colpidora, molt poderosa. L’única pega és haver de veure-ho assegut al cinema i no en un auditori amb el públic en peus, aplaudint i vibrant. Son of Saft.

Trailer i Galeria

1 videos 3 imatges