ALCARRÀS

OS D’OR AL FESTIVAL DE BERLÍN A MILLOR PEL·LÍCULA
NOMINA A OSCAR EN REPRESENTACIÓ DEL CINE ESPANYOL

Història d’una família de llauradors de Lleida que aconsegueix l’Os d’Or

Sembla que la normalització de gènere vaja arribant ja al cinema, cada vegada vegem més dones com a directores de fotografia, com a compositores de bandes sonores i també com a directores. De fet després de França (Diwan, Sciamma, Ducournau, Hansen-Løve, Vernoux, Amachoukeli-Barsacq, …), Espanya està convertint-se en un dels llocs on més directores aconsegueixen materialitzar els seus projectes (no totes les pel·lícules fetes per dones resulten recomanables, però això també és signe de normalització).

La barcelonina Carla Simón capitaneja aquesta sana eclosió, i després de rebre multitud de premis amb el seu primer llargmetratge Estiu 1993 (2017) ha aconseguit alçar-se amb l’Os d’Or al passat Festival de Berlín amb Alcarràs, completant així un històric pòquer de Grans Premis obtinguts per dones als darrers grans festivals europeus; Alina Grigore (Donostia), Audrey Diwan (Venècia) i Julia Ducournau (Cannes).

Alcarràs conta la senzilla història d’una família de tres generacions que cultiva préssecs (les nostres bresquilles) i que veu com la seua vida va a canviar perquè el propietari dels camps pensa destinar-los per a altres usos. Açò converteix l’última collita en una cosa molt especial (única, ritual, irrepetible).

Les arrels de Simón provenen d’Alcarràs i eixa implicació emocional es ben palesa a la pel·lícula. També el poble es va implicar de ple amb el projecte i va vibrar en directe a “Lo Casino” del poble amb l’atorgament del premi.

“Amb els actors hem creat una família. Veure’ls junts al Fesival de Berlin em va fer molta il·lusió. El poble sencer sent la pel·licula com molt seua i així és: sense la col·laboració de tots no haguerem pogut fer-la. És molt fort… També és un èxit del cinema en català: Alcarràs suposa la primera victòria d’una pel·licula en aquesta llengua a un festival de classe A. És una cosa que ja vaig viure amb Estiu 1993: hi havia públic internacional que descobria que existia el català” (Carla Simón). Kaligari