A ESTE LADO DEL MUNDO

La ferida de l’immigració vista de prop

En una societat en la qual girem la mirada cap a un costat, per a evitar els problemes, David Trueba ha tractat la realitat que es viu a Melilla de cara. El protagonista, un enginyer burgés, anodí, que es deixa dur pel corrent i que està integrat en el sistema consumista, ha de fer un viatge laboral a la ciutat espanyola ubicada al nord d’Àfrica i descobrirà un món que fins al moment havia intentat esquivar. ‘A este lado del mundo’ llança un missatge clar: depèn d’en quin lloc hages nascut, tindràs una classe de vida o una altra.

Amb algunes escenes rodades a Melilla que s’aproximen al gènere documental, el personatge es veurà envolt en una situació prenyada de terbolesa, embolics i enganys, així com en la picaresca d’un lloc fronterer entre dos continents. La particularitat és que David Trueba ha posat la mirada en el ciutadà i no en l’immigrant, perquè el primer mire els problemes de front i no els evite covardament, com havia fet el seu gairebé ridícul antiheroi fins ara.

Com explica el director: “Viatjant a Melilla em vaig adonar que m’agradaven, ja des que era menut, les pel·lícules frontereres: tenim dues ciutats espanyoles a l’Àfrica -Ceuta i Melilla- i som el país fronterer entre Àfrica i Europa, pobres i rics. I no parlem d’elles, ho fem amb una tendresa barata o des del gènere narco, però hem de tractar-lo des del punt de vista de l’espanyol mitjà, que no vol assabentar-se del que passa allà”.

En aquest cas Trueba, que també ha produït la pel·lícula, va entrar a Melilla amb un equip reduït de rodatge. D’aquesta manera vam tindre accés a l’autenticitat, perquè treballàvem de pressa. Perds espectacularitat, però guanyes en realitat, i la realitat de vegades també és espectacular. Kaligari