16a Mostra de Cinema 2017

 

CartellMostra2017del 22 d'octubre al 3 de novembre de 2017

"EL NOU CINEMA FEMENÍ - LA GENERACIÓ ÀGATA"

 

 

 

 

Autora del cartell: Míriam Ferrer


 


 

PRESENTACIÓ  

LA GENERACIÓ ÀGATA

La generació Àgata és com la crítica ha denominat la nova fornada de directores catalanes que s’han forjat en part gràcies al treball de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya (ESCAC) i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i als llaços de col·laboració que s’han establert entre l’alumnat d’ambdues escoles de cinema. Un nom que rep de la cinta Les amigues de l’Àgata (2015), un extraordinari treball de final de carrera de la UPF que parla del trànsit de l’institut a la universitat que va servir per donar a conèixer quatre noves directores de cinema: Laia AlabartAlba CrosLaura RiusMarta Verheyen.

Després han vingut treballs com Estiu 1993, Júlia Ist i Els desheretats, que no sols han confirmat les expectatives que s’havien creat i sinó que fins i tot les han superades.

Són dones, són joves i s’han convertit en una referència les unes per les altres i aquest fet les il·lusiona  “Els referents són importants perquè si veus que altres dones estan fent alguna cosa que t’agradaria fer, doncs tens més confiança per fer-te avant. Ara estem totes començant i, encara que els nombres apunten molta desigualtat, crec que a poc a poc s’anirà igualant perquè hi haurà cada vegada més referents i més dones que hi s’atreveixen”, explica Clara Simón, directora que rubrica Estiu 1993, la cinta escollida per representar a Espanya en els premis Oscar.

Una bona representació d’aquesta generació de dones seran les protagonistes de la Mostra de Cinema d’Ontinyent, que projectarà els treballs Estiu 1993 (Carla Simón, Barcelona 1992), Júlia Ist (Elena Martín, Barcelona 1992) i Els desheretats (Laura Ferrés, Barcelona 1989).

Entre les claus que expliquen el moment actual cal assenyalar la proximitat de les dues escoles de cinema que ha sigut determinant. L’ESCAC i la UPF han estat sempre molt a prop i s’han forjat col·laboracions més estretes. “Encara que les escoles de cine sempre han tingut moltes dones, altra cosa era que després aquesta realitat es veiera reflectida en el món laboral”, apuntava Elena Martín .

Abans quan arribava el moment de l’especialització poques dones es decantaven per la direcció , “com si fora un treball reservat als homes”, apunta Laura Ferrés. Aquesta por ha estat superada , tot i que encara queda pendent la qüestió de traure endavant els projectes. En aquest punt Marta Verheyen adverteix “ací és on les productores han de jugar i la bona acollida que estan tenint aquestes pel·lícules deuria ajudar-les”.

No obstant, Alba Cros recorda que “eixa xicoteta diferència a l’hora d’arriscar i decantar-se pel projecte d’un xic o d’una xica segueix estant present”. Per això cal tindre en compte el paper important que estan jugant les dones productores com Valérie Delpierre, Marta Ramírez o María Zamora que coincideixen en Estiu 1993, entre altres emprenedores del món del cinema.

Així hi ha directores i productores. Dones en totes les especialitats que integren un equip de rodatge i això ha facilitat la composició integra o majoritàriament femenins amb una gran complicitat. Alba Cros és molt clara en aquest aspecte: “sóc molt conscient de la desigualtat. Per això faig l’exercici de pensar primer en una dona per a un lloc concret de l’equip. Però al fina, és una qüestió d’afinitat i empatia. Això sí, aquesta persona ha de tindre consciència feminista”.

Altre dels elements clau en aquest procés de canvi per a Clara Simón és la paritat en els organismes que atorguen subvencions. “Una dona pot ser més receptiva amb cert tipus d’història. És una qüestió de sensibilitat”, afegeix.

I aquest tipus d’història és aquella que té unes bases biogràfiques. Carla Simón recorda el buit que li va deixar la seua mare i com va ser l’adaptació a la seua nova família, Laura Ferrés dedica una carta d’amor al seu progenitor sobrepassat. I tant Les amigues de l’Àgata com Júlia Ist mostren processos de canvi i transformació basats en experiències personals. No totes les directores comparteixen que aquesta temàtica siga exclusivament de dones, perquè com assenyala Laura Ferrés, és un nexe comú en les operes primes: “Sempre és més fàcil parlar del que un coneix, sobretot quan t’enfrontes al teu primer projecte. Hi ha qüestions properes pegant voltes i acaba eixint la necessitat de donar-les forma”.

Carla Simon3

El que sí que apunta Carla Simón és que “és possible que nosaltres mirem més cap endins, o d’altra manera cap a endins”.

La crítica conclou que cada època té els seus processos creatius, que es veien reflectits en les obres que representen i “no cap dubte que els nous temps naixen sota el signe d’allò femení”, afirma Philipp Engel.


 

Carla Simón

La seua pel·lícula Estiu 1993 està arribant molt lluny: per un costat als premis més importants de cinema de tot el món i, per altre, al cor dels espectadors. Darrere d’aquesta cinta està Carla Simón, una dona que ha volgut contar la seua experiència vital quan va morir la seua mare de Sida i va passar a formar part d’una nova família. Per aquest motiu ella mateix es defineix a partir d’aquests vincles “forme part d’una família extensa que és un pou sense fons d’històries, relacions, sentiments i embolics. Observar i escoltar totes aquestes històries és com vaig decidir que volia fer pel·lícules, per mostrar la complexitat de la condició humana i la complexitat de les relacions familiars en particular.

Carla es va llicenciar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​després de passar un any a la Universitat de Califòrnia, on va fer els curtmetratges experimentals Dones i Amants, juntament amb Marco Businaro. Després es va inscriure en un curs de MA TV Fiction organitzat per la Televisió Catalana i va dirigir l'episodi pilot La Clínica, emès a TV3. La TVC li va confiar una pel·lícula educativa per a la Marató de TV3. Guardonada amb les beques de prestigi de l'Obra Social ‘la Caixa’, es va traslladar al Regne Unit per estudiar a la London Film School. Allà va escriure i va dirigir el documental Born Positive i la ficció Lipstick, ambdós curtmetratges seleccionats en nombrosos festivals internacionals de cinema. Els reconeixements no acaben ací, doncs la seua pel·lícula de graduació Las Pequeñas Cosas va rebre una distinció. Amb la seua pel·lícula Estiu 1993 la directora ha donat vida al seu primer llargmetratge. El projecte va ser escollit per a l'Estació d'Escriptura de Berlinale on va participar també al Campus de Talent. També va guanyar el fons de guionatge de la SGAE, va formar part del Fòrum de baix pressupost a Les Arcs (França), programa Erkan a Polònia, Fonts 2 a Barcelona, ​​Premiers Plans Atelier a França i va obtenir el primer premi a Holland Film Meetings. Després han arribat els grans reconeixements com la Millor Òpera Prima, Gran Premi del Jurat Internacional al Festival de Berlín; la Biznaga de Oro, Premio Feroz de la crítica, cinc nominacions als PremiosFénix i la proposta per a que represente a Espanya en els premis Oscar de Hollywood.


Elena Martín

A cavall entre el cinema i el teatre, la interpretació i la direcció, Elena Martín ha fundat el laboratori de creació Els Malnascuts, ha actuat al P14 Volksbühne i ha dirigit Like si plores. Després de donar vida a Àgata en Les amigues de l'Àgata, ha debutat com a directora de cinema amb Júlia ist. Un projecte de final de carrera que va partir de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per arribar fins al Festival de Cinema de Màlaga.

La jove actriu, directora i co-guionista aposta per separar direcció i interpretació en els seus propers projectes, després de l'èxit de la seua visió de l'Erasmus a Júlia Ist i haver estat reconeguda amb el premi "Un futur de cinema" al Festival Internacional de cinema - cinema Jove de València. Martín anunciava que el que li abelleix és dirigir a gent que no és ella i que sotmetre’s a ser dirigida per altres persones. Així doncs aspira a seguir combinant tots dos oficis, interpretació i direcció.

L’han catalogada de directora de l'indie català, tot i que reconeix que és un afalac, també és una etiqueta. Però se sent identificada amb aquests directors que comparteixen un mateix punt de vista personal i espontani i es reconeix en ells d’alguna manera.


Laura Ferrés

Graduada en direcció cinematogràfica en Escola Superior de Cinema y Audiovisuals de Catalunya. El seu projecte final de carrera, A Perro Flaco, va ser seleccionat en 60 certàmens d'areu del món, destacant SEMINCI 2014 i Montreal World Film Festival 2015.

El desheretats es seu segon curtmetratge, estrenat en La Semaine de la Critique - Cannes 2017 on va guanyar el Leica Cine Discovery Prize al millor curt en competició.

Visitarà Ontinyent i presentarà el seu curt dijous 2 a les 22:30 h en la sala de l'Utiye al Centre Comercial el Teler. 
També divendres 3 a les 11 h en l'Aula Magna del Campus d'Ontinyent de la Universitat de València, Laura Ferrés presentarà el curt i posterior col·loqui.





 


 

 

 

 


 

 

 

 

PROGRAMACIÓ DE PEL·LÍCULES  

de divendres 20 a dijous 26 d'octubre 

-projeccions en el Centre Comercial El Teler 

sessions a les 18 h, 20 h i 22:30 h


JÚLIA IST  

TO:Júlia ist. Espanya. 2017. 90 minuts. Idioma: català. NR-16

Directora: Elena Martín. Guió: Maria Castellvi, Elena Martín, Marta Cruañas, Pol Rebaque. Intèrprets:Elena Martín, Oriol Puig, Laura Weissmahr, Jakob Daprile, Remi Pradere, Julius Ferdinand, Paula Knüpling, Carla Linares, Pablo Macho, Max Grosse.

 

Biznaga de Plata a Millor pel·lícula i Millor Directora en Málaga

 

  

 

 

curtmetratge
ELS DESHERETATS

TO: Els Desheretats. 2017. 18 minuts. TP.

Directora: Laura Ferrés. Guió: Laura Ferrés. Productora executiva: Valérie Delpierre. Productora: Inicia Films. Fotografia: Agnès Piqué. Muntatge: Diana Toucedo. Intèrprets: Pere Ferrés, Mari Álvarez, Pedro Olivares, Ignasi Martínez.

56º Semaine de la Critique - Cannes: Leica Cine Discovery Prize for Best Short Film in Competition. 25º Curtas Vila do Conde International Film Festival: Best European Short, being therefore nominated for the European Film Awards

Els Desheretats és un retrat del pare de la directora enfrontant-se al fi del negoci familiar. Pere Ferrés te 53 anys i està al front d'una empresa d'autocars en El Prat de Llobregat, a les afores de Barcelona. Però la mancança d'ingressos hi obliga a realitzar festes d'acomiadament de solters en les quals els clients acostumen a destrossar l'autobús, però no està disposat a perdre la seua dignitat.

La família sol ser l'epicentre del treballs de Laura Ferrés i acostuma a portar-los a termini a partir d'anècdotes personals. Amb Els Desheretats dóna una passa endavant al fer un retrat de son pare i l'avia, amb l'interés per explotar els límits entre documental i ficció:"m'agrada treballar amb elements real per disposar-los al meu criteri, utilitzant estratègies de la ficció per crear una nova veritat".

L'idea la tenia des de molts de temps, però es va materialitzar quan son pare hi va dir que tancava el negoci familiar al ser insostenible econòmicament per la crisis financera i es va fer necessari plasmar-ho en pel·lícula. Tot i això, Els Desheretats conté un missatge positiu:"és un cant a la dignitat, a traves dels ulls d'un home que va ser el seu propi cap al llarg de tota la seua vida i, per això, és va construir a la seua manera".

Rodada sense llum artificial, maquillatge, perruqueria i amb un equip mínim de rodatge; pocs elements, com un haiku. 

 

de divendres 27 d'octubre a dijous 2 de novembre 

-projeccions en el Centre Comercial El Teler  

sessions a les 18 h, 20 h i 22:30 h
ESTIU 1993 

TO:Estiu 1993. Espanya. 2017. 97 minuts. Idioma: català. TP 

Directora: Carla Simón. Guió: Carla Simón. Ajudant direcció: Jorge Calatayud. Fotografia:Santiago Racaj. Música: Ernest Pipó.Intèrprets:Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas,Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent.

 

 Divendres 27 a les 22:30 h presentada per l'ontinyentí Jorge Calatayud ajudant de direcció de Carla Simón.

 

curtmetratge
LLACUNA

TO: Llacunes. 2016. 15 minuts. TP.

Directora: Carla Simón. Guió: Carla Simón. Productora executiva: Valérie Delpierre. Productora: Inicia Films.

Llacunes és l'últim curtmetratge de Carla Simón, un curt experimental que recupera la figura de Neus Pipó, la mare de la cineasta, juxtaposant la lectura de les seues cartes amb un viatge pels espais en els quals les va escriure: Barcelona, Vigo, Tetuan, Amsterdam.

 

 

 

 

divendres 3 de novembre 

- en el Teatre Echegaray   

a les 22:30 hores
MARLANGO 

El grup Marlango el lidera la cantant i actriu Leonor Watling, completa el grup Alejandro Pelayo als teclats. La seua música amb influencies del jazz i del blues amb una atmosfera musical pròxima a Tom Waits, El nom de Marlango ve d'una de les seues cançons.

Tenen publicats els discs: Marlango (2004), Automatic Imperfection (2005), Selection (2007), The Electrical Moroning (2007), Un dia extraordinario (2012) i El Porvenir (2014).

Com actriu, Leonor Watling a treballat amb els més importants directors com Álex de la Iglesia, Bigas Luna, Antonio Mercero, Pedro Almodovar, Isabel Coixet, Vicente Aranda, Cesc Gay, d'entre altres. De la seua filmografia hi destaquem: La hora de los valientes (1998), Son de mar (2001), Hable con ella (2002), Mi vida sin mí (2003), La vida secreta de las palabras (2005), Los crímenes de Oxford (2008), Una pistola en cada mano (2012).

 

 

 


 


MÍRIAM FERRER  (autora del cartell 2017)

Miriam Ferrer

Ontinyent, 1993. Quasi graduada de BBAA (a falta de TFG) a la UPV.

El seu treball personal es centra en el disseny i la il·lustració. Últimament també a la pintura mural.  Li encanta el dibuix, el llibre d'artista, la tipografia, la serigrafia, les cadires buides, els contes, les coses velles, el blau turquesa, el costat dret del llit, el te al matí, els ulls marrons, les maduixes amb nata, els gats, la gent guai, dormir sense calcetins i tocar l'ukulele. 

http://miriamferrer.tumblr.com/
https://www.instagram.com/miriamferrerr/






 

Jorge Calatayud3

JORGE CALATAYUD 

Ontinyent 1976. Llicenciat en Ciències Químiques i Diplomat en Direcció Cinematogràfica per la Escuela de Cine TAI de Madrid. 

El primer treball al acabar els estudis va ser el curt Sueños de Daniel Guzmán i guardonat amb el Goya al Millor Curt 2004. 

Des de l'any 2003 treballa d'Ajudant de Direcció, des d'aleshores ha rodat nombrosos spots per a TV, video clips (Antonio Orozco, Miguel Bose, ...). 

En series de televisió: Cuéntame como pasó, El Ministerio del Tiempo, acaba de rodar Gigantes d'Enrique Urbizu, la qual s'estrenarà en 2018 en Movistar+. 

En llargmetratges ha estat al costat dels directors espanyols més importants com Álex de la Iglesia, Jaime Chávarri, José Luis Cuerda, d'entre d'altres. També ha treballat en pel·lícules actualment en cartell com Toc Toc de Vicente Villanueva i Estiu 1993. Film de Carla Simón seleccionat per l'Academia del Cine als Oscar 2018. Ara esperem amb molta il·lusió que Hollywood, el proper 9 de gener, passe el tall de les cinc pel·lícules que seran nominades a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Hi desitgem molta sort.

 



 



 


 

AJUNTAMENT D'ONTINYENT
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
CINE CLUB UTIYE
FUNDACIÓ CAMPUS ONTINYENT
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
FUNDACIÓ SGAE

OPTICAS CLARA VISIÓN


montatge logos