Una mujer fantástica

 

Unamujerfantastica

Títol original:   Una mujer fantástica
Director:   Sebastián Lelio
Guió:   Sebastián Lelio, Gonzalo Maza
Música:   Mathew Herbert
Fotografia:   Benjamín Echazarreta
Intèrprets:   Daniela Vega, Francisco Reyes, Luis Gnecco, Aline Küppenheim, Amparo Noguera.
País:   Xile
Any :   2017
Qualificació:   No recomanada a menors de 12 anys
Durada:   104 minuts
Idioma:   castellà
Distribuïdora:   Bteam

 

Projeccions en Centre Comercial El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)

divendres 12 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

dissabte 13 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

diumenge 14 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

dilluns 15 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

dimarts 16 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

dimecres 17 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h

dijous 18 de gener de 2018 a les 18, 20:15 i 22:30 h



Unamujerfantastica2

Millor guió al Festival de Berlín.

Nomina a millor pel·lícula las Globus d'Or i als Oscar.

Després de la seua presentació oficial al Festival Internacional de Cinema de Berlín el passat mes de febrer, Sebastián Lelio apuntava que Marina, protagonista d'Una Mujer Fantástica "està totalment preparada per al món, però el món no està preparat per a ella". Bé podria servir aquesta afirmació per a condensar la paradoxa a la qual s'enfronta aquesta dona, que és també la cruïlla en la qual es trobava la Glòria interpretada per Paulina García en l’anterior film de Lelio. Es tracta de dues dones que tant en ànima com en cos s'han reafirmat en la seua llibertat com a individus, però que la societat rebutja des d'una posició conservadora e inamovible.

És justa la metàfora visual que utilitza Lelio en un moment del film, en el qual un fort vent huracanat impedeix a Marina continuar avançant pel carrer, lluitant per continuar alçada pas a pas. Si en l'excel·lent Glòria el director xilè es recreava més en la intimitat d'aquella dona madura i les seues aventures a la recerca de la felicitat tal com ella l'entenia, en Una Mujer Fantástica fa més palesa el vessant social i oníric d'aquesta lluita en la pell d'una jove transsexual. I ho fa, abans de res, sense perdre de vista aquests elements més íntims que defineixen la titànica lluita de Marina. En la recerca del seu rostre en els espills s'exemplifiquen les diferents capes discursives que explora. En cada reflex de si mateixa que escruta, en cada mirada que es llança, Marina intenta desxifrar-se, entendre's, voler-se, fer-se forta.

Com dèiem, Lelio torna a escollir a un personatge femení ficat contra les cordes. Així, ens presenta a Marina, una dona a qui la vida li canvia la nit en què la seua parella, 20 anys major que ella, mor en els seus braços després d'una nit de festa. A partir d'aqueix moment, Marina s'enreda en una lluita constant contra els prejudicis i la legalitat d'una societat que li tanca totes les portes negant qualsevol besllum d'empatia, disposada a demolir-la.

Més encara quan el que pretén Marina és acomiadar-se de la persona a la qual ha estimat durant l'últim any. La família d'Orlando la margina i insulta. La burocràcia alimenta la seua maquinària per a assenyalar a l'individu més feble i anul·lar-ho. Les pors de tota una societat, fruit del desconeixement, alimenten l'odi cap al que se'ns apareix com a diferent, estrany, nou. La intransigència en tota la seva plenitud.

La naturalitat i honestedat amb què presenta a Marina i la manera en el qual desvetlla la seua condició són simplement uns dels pocs exemples de la delicadesa i l'afecte amb els quals Lelio cuida als seus personatges. La càmera cerca constantment el seu rostre, la interroga per a descobrir darrere dels seus ulls la tristesa i la incomprensió d'una persona que, com qualsevol altra, l'única cosa que cerca i reclama és afecte.

Lelio aconsegueix escapar de la simple (encara que necessària) mostra d'un col·lectiu per a realment oferir-nos a una Marina plena de matisos més enllà de la seua transsexualitat. És, sens dubte, la millor manera per a obrir els ulls a realitats diferents i representar les contínues dificultats que troben en la seva vida quotidiana. Son of Shaft.

Més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film750940.html

 

 

 

montatge logos