La Cordillera

 

Cordillera

Títol original:   La Cordillera
Director:   Santiago Mitre
Guió:   Santiago Mitre
Música:   Alberto Iglesias
Fotografia:   Javier Juliá
Intèrprets:   Ricardo Darín, Dolores Fonzi, Érica Rivas, Gerardo Romano, Paulina García, Alfredo Castro, Daniel Giménez Cacho, Elena Anaya, Leonardo Franco, Christian Slater.
País:   Argentina
Any :   2017
Qualificació:   No recomanada a menors de 12 anys
Durada:   114 minuts
Idioma:   castellà
Distribuïdora:   Warner

 

Projeccions en Centre Comercial El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)

divendres 24 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dissabte 25 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

diumenge 26 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dilluns 27 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimarts 28 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimecres 29 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dijous 30 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

 



Cordillera1

El president argentí Hernán Blanco tan sols porta sis mesos en el poder i encara no ha aconseguit mantindre cert misteri sobre el seu passat. Molta gent no sap si és un titella en mans del seu cap de gabinet o si és que senzillament no té res que amagar baix de la seua pulcra façana. En eixe moment arriba una cimera tensa de presidents llatinoamericans a Xile, mentre intenta ajudar la seua filla que es troba en plena crisi emocional.

Contada d’aquesta manera, La Cordillera, de Santiago Mitre, sembla un thriller polític, però com passava en les anteriors pel·lícules del realitzador dins hi ha molt més. Està El resplandor, pel tancament en un hotel i la claustrofòbia creada per la neu. Però sobretot el nervi de Roman Polanski marca el to i la narració. Com comenta el seu protagonista, Ricardo Darín, que encarna al president Blanco, el rodatge de la cinta va ser “aspre, a més de 3.000 m d’altura, amb molt equip i alguns es desmaiaven”.

Mitre explicava que l’ombra de Polanski anava creixent segons es completava el film. “Vaig intentar evitar els tics de thriller polític tradicional, començaren a créixer els elements fantàstics i va nàixer eixe to inquietant”. Entre les referències, La semilla del diablo o El quimérico inquilino. “Són culpables del plantejament poètic i inquietant d’aquesta immersió en l’exercici del poder”. Com s’arreplega en la pel·lícula: “El mal existeix i un no arriba a president sense haver-lo vist almenys un parell de vegades”.

En el centre, un polític que proclama la seua normalitat, encara que hi ha elements que apunten altre rerefons. “És part de l’atractiu del guió. S’intueix, s’albira, es percep alguna cosa dels governants que va més enllà d’allò que diuen. Ells decideixen per tots nosaltres i de vegades se’ns oblida que lidien amb els seus problemes personals”, segons apunta Darín.

El seu personatge és més atractiu que la majoria dels governants actuals. “No sé si això va a favor seu o en la seua contra. Al llarg de la història s’entreveu que va organitzant per darrere, més enllà del que li recomanen els seus assessors” i afegeix “està construint el seu poder, sense pertànyer a cap família política”. Com apunta el director, “una espècie de Macron”.

L’atmosfera, l’hotel i l’aïllament d'El resplandor estaven en el llibret. Tot estava encaminat a “canviar d’una ficció realista a un to que s’endureix per treballar moments onírics”, detalla Mitre.

El repartiment del film compta amb primeres figures, a més de Darín, com Dolores Fonzi, Érica Rivas, Elena Anaya, Alfredo Castro i Christian Slater, entre altres.

Davant la pluralitat de la classe política reflectida, Ricardo Darín és molt clar: “Cadascun bolcarà la seua apreciació allà on l’interesse. En el fons és el que volem, que l’espectador decidisca”. Kaligari.

Més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film774348.html

 

 

 

montatge logos