Morir

 

Morir

Títol original:   Morir
Director:   Fernando Franco
Guió:   Fernando Franco
Música:   Maite Arrotajauregi
Fotografia:   Santiago Racaj
Intèrprets:   Marian Álvarez, Andrés Gertrudix, Iñigo Aranburu.
País:   Espanya
Any :   2017
Qualificació:   No recomanada a menors de 16 anys
Durada:   104 minuts
Idioma:   castellà
Distribuïdora:   Golem

 

Projeccions en Centre Comercial El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)

divendres 17 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dissabte 18 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

diumenge 19 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dilluns 20 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimarts 21 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimecres 22 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dijous 23 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

 



Morir2

Fa quatre anys Fernando Franco va sorprendre a tothom gratament al Festival de San Sebastián amb La Herida una difícil proposta que es va emportar el Premi Especial del Jurat i la Conxa de Plata a la millor actriu per a una superba interpretació de Marian Álvarez. Ara tornen amb força amb Morir, una adaptació “lliure” del relat homònim d’Arthur Schnitzler traslladant l’acció al nostre entorn espai-temporal, un altre relat on la parella protagonista (parella a la vida real) torna a ser “el tot” del film. Ja la decisió de mantindre el títol del relat ens dona una idea de la capacitat de risc dels seus creadors. La compenetració i la passió que han posat en el projecte Marian, Andrés i Fernando es deixa notar clarament al film; “...veient la seua obra, saps que amb algú així et pots llançar, i ell et sostindrà” afirma Andrés Gertrúdix; a més, cal destacar que el director va retardar el rodatge perquè els protagonistes anaven a ser pares.

Abans del rodatge van estar assajant durant sis mesos (a l’estil de Julio Medem), conformant poc a poc el procés creatiu, tot un luxe que poques vegades se sol fer,i que ha acabat traduïnt-se en l’ús d’exquisits llargs plans-seqüència.

Com apunta Álvarez: “Al final, és una qüestió de confiança, perquè Morir requeria que posarem molt de les nostres persones en el film”. A la pel·lícula Franco utilitza molt bé els silencis i les abstraccions (on el mar juga un important paper metafòric) i explora d’una forma magistral la mirada de l’actriu per a mostrar els sentiments d’angoixa i desesperança del personatge.

Com al seu anterior film, el director busca eixa difícil connexió entre la trama argumental i la connexió emocional amb l’espectador, Franco ens va mostrant a poc a poc com es deteriora la relació d’una parella normal a causa de la malaltia terminal d’un dels seus membres, i ho fa seguint els camins de la quotidianitat, incidint en els detalls menuts que ens mostren eixe deteriorament irreversible, del cos però també de la relació. Le Nosferat.

Més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film174548.html

 

 

 

montatge logos