Detroit

 

Detroit

Títol original:   Detroit
Directora:   Kathryn Bigelow
Guió:   Mark Boal
Música:   James Newton Howard
Fotografia:   Barry Ackroyd
Intèrprets:   John Boyega, Algee Smith, Will Poulter, Jack Reynor, Ben O'Toole, Hannah Murray, Anthony Mackie, Jacob Latimore, Jason Mitchell, Kaitlyn Dever, John Krasinski, Darren Goldstein, Jeremy Strong, Chris Chalk.
País:   USA
Any :   2017
Qualificació:   No recomanada a menors de 12 anys
Durada:   104 minuts
Idioma:   anglés sub. en castellà
Distribuïdora:   Eone

 

Projeccions en Centre Comercial El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)

divendres 10 de novembre de 2017 a les 19 i 22 h

dissabte 11 de novembre de 2017 a les 17:30, 20 i 22:30 h

diumenge 12 de novembre de 2017 a les 17:30, 20 i 22:30 h

dilluns 13 de novembre de 2017 a les 19 i 22 h

dimarts 14 de novembre de 2017 a les 19 i 22 h

dimecres 15 de novembre de 2017 a les 19 i 22 h

dijous 16 de novembre de 2017 a les 19 i 22 h

 



Detroit2

Hi ha alguna cosa romàntica en la ciutat de Detroit, un imperceptible aire de delicada gravetat escènica que s'apodera de les seues llargues avingudes; ho va haver-hi en el seu moment de major esplendor i n’hi ha ara, després de patir un dels desastres econòmics més ràpids i corrosius de la història recent. La realitzadora Kathryn Bigelow les té totes amb si per a fer de la seua última pel·lícula un exercici de vehement misticisme, fonamentat en la ineludible força que el medi exerceix sobre el subjecte. D'aquesta manera, el nom que apareix com a element de total protagonisme al cartell promocional és la ciutat: DETROIT, amb majúscules i un roig intens, sobre un fons desllavassat amb la intenció de potenciar la contundència al·legòrica d'aquest nom que emergeix com una premonició.

Així, la cinta arranca amb un breu context històric en el qual la directora ens presenta, amb gran precisió, un timeline dels motius que van portar als habitants d'aqueixa ciutat a alçar-se contra la tirànica situació a la qual estaven sotmesos. En aquest punt no existeix dubte que Bigelow no té cap objecció a assenyalar a la policia com a principal responsable de l'escalada de violència. Aqueixa obertura mostra com l'opressió i intransigència racial d'un grup representants de les forces de l'ordre atempta impunement contra la llibertat de drets dels ciutadans d'un conegut barri afroamericà.

Des d'aquest punt, i després de la detenció massiva i injustificada d'un centenar d'afroamericans que tractaven de gaudir de la música en companyia dels seus amics, la ciutat es converteix en un camp de supervivència per als components de "The Dramatics", un grup de música molt prometedor que lluita per la seua vida en la terrible caça humana que s'està duent a terme sota la passivitat institucional.

Gradualment, per ordre d'antipatia generada a l'espectador, apareixerà la policia local de Detroit, representada per tres desagradables individus amb una única missió: restablir l'ordre de poder unidireccional instaurat. D'altra banda trobem a l'exèrcit de Michigan, la implicació del qual és menor i el seu protagonisme es redueix a un sol agent que, no obstant això, participarà enfervorit per l'estat de pànic creat per la policia de Detroit. En tercer lloc apareix, tard i malament, la policia estatal de Michigan, qui es mostrarà en el desenllaç com la gran salvadora i representant de la sensatesa, encara que ja havia sigut retratada durant el clímax de l'acció amb trets tan menyspreables com els del pitjor dels culpables. Finalment, trobem el paradigmàtic cas dels vigilants afroamericans, representats per Dismukes, un home que s'implica en l'acció corrent un evident risc físic. Des de la seua posició d'inferioritat absoluta tractarà de mantenir les coses sota control, però el seu rang i el color de la seua pell li impedirà ser de gran ajuda, encara que, açò sí, servirà al cos de policia com a cap de turc quan calga assenyalar culpables.

Sense cap dubte, Bigelow pretén subratllar el component racial d'aquest esdeveniment i, al contrari del succeït en un altre tipus de pel·lícules-protesta similars, el ciutadà afroamericà no s'oblida, malgrat la seua posició de cert poder, d'una lluita per la igualtat que encara està lluny de ser guanyada, i anteposa el benefici del poble al seu propi.

Aquest missatge igualitari s'estendrà, no solament al conflicte racial, sinó també al de gènere, doncs l'incident retratat permet indagar en el menyspreu cap a la dona gràcies a la presència de dues dones blanques en el lloc dels fets. La realitzadora mostrarà, doncs, en certes escenes de gran tensió, incertesa i vexacions, un encertat punt de vista femení amb el qual presenta un problema que va més enllà de la intolerable injúria racial. Negres i dones seran humiliats per igual, presos com a éssers inferiors a l'home blanc i poderós, pels agents de policia, els qui colpejaran als homes i vexaran a les dones, com sempre ocorre en aquests casos, per simple inseguretat, per aqueix menyspreable sentiment d'inferioritat i de possessió, en veure en la competència masculina un rival físicament superior, i en la resposta femenina un greuge cap a la seua pròpia masculinitat. Son of Shaft.

Més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film150729.html

 

 

 

montatge logos