Estiu 1993

 

Estiu1993

Títol original:   Estiu 1993
Directora:   Carla Simón
Guió:   Carla Simón
Música:   Ernest Pipó
Fotografia:   Santiago Racaj
Intèrprets:   Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas,Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent.
País:   Espanya
Any :   2017
Qualificació:   Tots els públics
Durada:   97 minuts
Idioma:   català
Distribuïdora:   Avalon

 

Projeccions en Centre Comercial El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)

divendres 27 d'octubre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dissabte 28 d'octubre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

diumenge 29 d'octubre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dilluns 30 d'octubre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimarts 31 d'octubre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dimecres 1 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

dijous 2 de novembre de 2017 a les 18, 20 i 22:30 h

 



Estiu1993 1

Festival de Berlín Millor Opera Prima i Festival de Málaga. Seleccionada als Oscar. 

Els ulls d’una xiqueta que ha perdut als seus pares per la malaltia de la sida és la mirada que ha escollit la directora Carla Simón en la seua òpera prima Estiu 1993.

Un grup de xiquets juga en la revetlla de Sant Joan quan aflora una pregunta desconcertant: "Per què Frida no plora?". Una contradictòria gestió del dolor en una infantesa que ha passat de colp de ser tendra a convertir-se en el terreny de la indefensió. En aquest marc, la proposta cinematogràfica de Carla Simón té el pudor de manejar els riscos sensacionalistes de la mort i ho fa des del punt de vista de la xiqueta, eixos ulls que passaran de la sequedat absoluta al vessament al llarg d’un estiu marcat per l’aclimatació a un nou territori físic i afectiu.

La pel·lícula ha tingut una molt bona acollida de crítica i públic, a més dels premis que va acumulant i als quals podria afegir ser una nominació als Oscar, ja que és l’aposta d’Espanya per aspirar al guardó de millor pel·lícula de parla no anglesa.

En Estiu 1993 la directora debutant canalitza els seus propis records de la infantesa mitjançant un intricat treball de depuració, que té la seua principal fortalesa en un estil visual, tant elaborat com lliure d’exhibicionisme que se subordina al registre naturalista de la seua direcció d’actors.

Les xiquetes Laia Artigas i Paula Robles no semblen estar interpretant, sinó habitar des de sempre aquesta ficció tan versemblant, mentre es transparenten totes les corrents subterrànies de la incòmoda relació.

Sense emfatitzar cap aspecte, la pel·lícula manté una constant tensió en la seua successió d’idees brillants i afortunats detalls: les frases condescendents que escolten en la carnisseria del poble, el joc infantil que delata tota la intrahistòria en la vella relació entre la mare morta i la filla, la irreflexiva ferocitat excloent en el gest d’una mare protectora quan la seua filla s’acosta a una ferida aliena...

Per tots aquests motius Estiu 1993 és un ritual de dol sota la llum enlluernadora de l’estiu.

La crítica ha determinat que no és un prometedor debut sinó una de les pel·lícules espanyoles més impressionants, maduríssima destil·lació d’unes reminiscències d’infantesa assimilades mitjançant una virtuosa representació. Kaligari.  

Més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film382702.html

 

 

 

montatge logos