Lo que esconde Silver Lake

Pel·lícula de culte en temps confusos.

David Robert Mitchell, director d’It follows, ens transporta a aquest film on abunden les teories conspiratòries i els codis secrets en cartells publicitaris, cançons pop i pel·lícules per a adolescents.  Mitchell porta vivint a Los Angeles més d’una dècada i ho considera la seua llar, potser per això és capaç de veure més enllà de la versió publicitada de la meca del cine. “El que em fascina i inquieta de la ciutat és el brutal contrast entre la riquesa extrema i una enorme quantitat de gent que viu sense privilegis”, apunta: “És com L’infern de l’odi (1963) d’Akira Kurosawa; tens a un montó de gent que no pot accedir a la riquesa i que es pregunta: Què ha d’estar passant en aquestes mansions? I per què jo no puc viure en una d’elles?” comenta el director.

Under the Silver Lake és la pel·lícula d’una generació que es mou a través dels racons buits de la cultura pop. El personatge de Sam, interpretat per Andrew Garfield, pareix una versió mil·lennial d’El Nota d’El gran Lebowski (1998). En aquest film, res és el que pareix per la mateixa raó que el que pareix en comptades ocasions té sentit. Tot són signes de signes que potser no porten mai a cap costat. L’ambició d’Under the Silver Lake és digna d’apreciar, una ambició que s’evaporarà en el no-res o s’adherirà a un sentiment que voldrem abraçar per ser tan meravellosament estrany. Supertramp