GRACIAS A DIOS

Festival de Berlín Gran Premi del Jurat

Spotlight del cas més gran de pederàstia dins de l’església catòlica a França

El director francés François Ozon ha volgut portar al cinema el cas més gran de pederàstia dins de l’església catòlica al seu país, que estan intentant boicotejar. D’aquesta manera, el realitzador aprofundeix en el cas real de Bernard Preynat, sacerdot de la Diòcesi de Lió, acusat en 2016 d’abusar sexualment de desenes de xiquets. Als protagonistes de la seua pel·lícula, Ozon els pregunta reiteradament “De què serveix el perdó?” i la història acabarà contestant aquest plantejament d’una forma pragmàtica.
Ozon es va reunir amb totes les víctimes reals, els homes ja adults que ha portat el trauma d’abús infantil de forma molt diversa i tots li van demanar el mateix: que els fera un Spotlight. Una pel·lícula basada en fets, asèptica, realista. El film va començar sent absolutament urgent, pegat en l’actualitat de la investigació i del judici que ni tan sols van poder rodar més que exteriors a Lió per pressions i boicots. La immediatesa esdevé alhora una virtut i un xicotet obstacle en un projecte que no juga en els punts habituals del realitzador, que és més conegut per la seua autoritat avançada en el joc com a narrador, visió que en aquesta història no és gaire recomanada. Més aviat lluita contra els seus impulsos més barrocs com a escriptor, per deixar pas a la senzillesa de la sobrietat. Per tant, les peticions de les víctimes han fet que Ozon s’haja allunyat de la seua psicològica mirada perversa i irònica, per a signar un film de fets i procediments, que passa d’una víctima a una altra, enllaçant protagonismes, donant diferents mirades sobre el trauma, el dolor, la lluita. Aborda amb detall el problema de l’abús a menors dins de l’Església Catòlica. Perquè com sentència la crítica: “No, el perdó no és suficient”. Kaligari.