DURANTE LA TORMENTA

Thriller i film de suspens amb un toc sobrenatural.

A Oriol Paulo li agrada jugar amb el thriller, amb uns mecanismes argumentals enrevessats i amb girs de guió inesperats. La crítica ha destacat del director que és molt precís i detallista, però les seues pel·lícules es caracteritzaven per estar encorsetades en un guió que acabava sent el protagonista. Açò no passa a Durante la tormenta el seu film més madur i personal, així com la més complexa estructuralment, laberíntica i perfectament estudiada en la qual l’espectador assistirà a una història que festeja amb el cinema fantàstic i que inclou salts espaciotemporals que enfronten els anys 80, amb un present més hostil i asèptic dividit en dues realitats probables que funcionen com una imatge especular.

Per tant, el director utilitza tots els elements que té al seu abast per a generar tensió i misteri i construir una trama que beu del thriller i el suspens amb un toc sobrenatural. En aquest cas, el fil que mou els personatges és l’amor d’una mare, a qui dóna vida Adriana Ugarte, que farà tot el possible per recuperar l’amor de la seua filla, encara que per a fer-ho ha de canviar els esdeveniments.

El director es reafirma en Durante la tormenta en el seu virtuosisme escènic, però darrere de les seues imatges, en aquesta ocasió també hi ha sentiment, un element que ha incorporat amb gran encert a la seua posada en escena, de manera que el seu film pot transcendir, a més d’entretindre. El resultat és una reflexió emocionant al voltant dels sacrificis que estem disposats a fer o no per les coses que paguen la pena i que ens condueixen per un o un altre camí en les nostres vides. Kaligari.