BLACK IS BELTZA

BLACK IS BELTZA

L’actual vigència de la intolerància i la censura.

L’any 1965 la comparsa de gegants de Pamplona, típica de les festes de Sant Fermin, és convidada a desfilar en la Cinquena Avinguda de Nova York. Però, a causa de la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació dels dos gegants negres. A partir d’aquest fet real, Black is Beltza narra la història de Manex, el mosso encarregat de portar a un dels gegants. Abocat a un llarg i inesperat viatge, Manex serà testimoni d’esdeveniments claus de la història: els disturbis racials derivats de l’assassinat de Malcolm X, les excentricitats dels personatges de The Factory d’Andy Warhol, l’aliança entre els serveis secrets cubans i els Black Panthers, i la psicodelia proto-hippie dels primers festivals de música.

Entre el cinema social (el seu missatge contra la censura i la intolerància segueix, desafortunadament, tant o més vigent que fa 53 anys) i les cròniques urbanes i periodístiques de Tom Wolfe o Hunter S. Thompson, aquesta versió en animació d’una celebrada novel·la gràfica, recorre amb el pols digne de Scorsese els carrers novaiorquesos que, per gràcia de les coincidències i llicències poètiques (o no tant) acaben configurant un d’aquestos frescs històrics que haurien encantat a I. L. Doctorow.

Mitjançant un joc d’històries creuades i plans seqüència, el film de Fermin Muguruza no deixa de ser, en el fons, com Handia: una rondalla on persones normals i innocents descobreixen un regne, un món, que sota els seus enlluernadors reflexos i promeses del Daurat, amaga misèria moral. La dels Estats Units dels anys 60, que ocultava sota la catifa de la felicitat, els conflictes interns, les revoltes racials i la guerra de Vietnam.  Son of Saft.